adv 1 a la quieta, a la sorda, sense fer soroll. Se acercó quedamente, s'acostà a la quieta. 2 [en voz baja] baix, en veu baixa.  [...]

m 1 crit. Lanzar un grito, llançar un crit. 2 [llamada] crit. Grito de ayuda, crit d'ajut. 3 a grito herido (o pelado, o limpio, o a voz en grito) a crits, cridant, vociferant, a plena veu, a plens pulmons. 4 alzar el grito alçar (o aixecar) la veu. 5 asparse a gritos p fr [desgañitarse [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [codiciar] apetir, desitjar. v intr 2 abellir, venir de grat. Le apetece todo cuanto ve, li abelleix tot el que veu.  [...]

adj 1 [del cielo] celestial. El reposo celestial, el repòs celestial. 2 fig [delicioso] celestial, ideal. Una voz celestial, una veu celestial. 3 fam [simple, bobo] ximple, beneit -a.  [...]

m 1 matís, to. Este matiz de verde no me gusta, aquest matís de verd no m'agrada. 2 fig matís. Una voz sin matices, una veu sense matisos.  [...]

-sa adj 1 [que causa intranquilidad] anguniós -osa. Era angustioso esperar el diagnóstico médico, era anguniós d'esperar la diagnosi mèdica. 2 [angustiado] anguniós -osa. Con voz angustiosa, amb veu anguniosa.  [...]

m 1 bústia f. Echar las cartas al buzón, tirar les cartes a la bústia. 2 [boca muy grande] boca f de calaix. 3 buzón de voz [servicio telefónico] bústia de veu.  [...]

m 1 [encantamiento] encantament, encantació f. 2 [atractivo] encant. Su voz es un encanto, la seva veu és un encant. 3 ser un encanto fig ésser una joia (o una perla).  [...]

-da adj 1 [alimento] encaramel·lat -ada. 2 [color] de color de caramel. 3 fig encaramel·lat -ada, acaramel·lat -ada. Una voz acaramelada, una veu encaramel·lada. 4 estar (o ponerse) acaramelados estar encaramel·lats (o acaramel·lats).  [...]

adj 1 [muy temible] formidable, excepcional. Se desencadenó de repente una tempestad formidable, es desencadenà de sobte una tempesta formidable. 2 [extraordinario] formidable, extraordinari -ària, espatarrant, magnífic -a. Tiene una voz formidable, té una veu formidable.  [...]